Educar a qualsevol preu?

Interessant reflexió sobre el debat recorrent de si una bufetada a temps és acceptable o no.  Accedir a l’article.

Salutacions a tots,

Si pregunta per la mort? Parlem

A la darrera trobada de la FEAC que curiosament hauria d’haver tractat sobre l’humor, l’alegria i la felicitat, el tema de debat es va centrar, entre altres, en el fet de com respondre a la pregunta de la mort per part dels nostres fills.
Las darreres generacions tenim en la mort un concepte tabú, evidentment no és un tema del que agradi parlar, però si que l’herència socio-cultural que hem rebut no ens ha permès en molts casos incorporar-la realment com el que és, un fet més de la pròpia vida tant natural com pot ésser el fet de néixer.
Entenem la mort de dues maneres: la primera és la mort dels altres, d’aquells no propers, la mort televisiva, la mort d’aquells que no coneixem, com quelcom aliè, que hem incorporat a la nostra vida quotidiana, com un fet estadístic compartint espai amb els esports o el pronòstic del temps. la segona, la mort, la dels propers, esperada o inesperada, per procés natural o traumàtic, viscuda a la nostra infància moltes vegades com quelcom puntual, llunyà i de la qual ens van parlar poc o gens i que no vam acabar d’entendre, restant moltes vegades el record del fet traumàtic més que el record de la pròpia persona.
A mesura que ens anem fent adults l’anem incorporant dins la nostra realitat intentant quedar-nos amb el record perdurable de la persona finida, però molts cops aquella herència ens fa passar de puntetes i el record es perd en l’oblit de la quotidianitat o de la pròpia por a recordar.
Potser per això, s’ens fa tant difícil o ens fa recança parlar-ho amb els nostres fills.
Com explicar-ho?
Moltes vegades intentem evitar parlar de la mort davant seu, o intentem esquivar les seves preguntes, aquesta actitud crea encara més confusió i el que imaginen és pitjor que la realitat.
Sigui una mort propera o no o per simple curiositat es pot explicar que totes les persones es moren que després no hi ha patiment, que podem estar tristos de tant en quant perquè la trobem a faltar però que sempre estarà amb nosaltres mentre estigui present en el nostre record.
Davant d’una mort és possible que reaccioni com si no li importés, semblant una actitud insensible, dependrà de l’edat del nen però realment no és així, simplement és la mateixa fase que passem els adults, la de la negació, cal donar-li temps i ser respectuosos per assimilar la nova situació.
En tot cas, cal ser sincers i no amagar la realitat amb el pretext de protegir-los, cal ser pacients i adequar-nos a les seves preguntes en cada etapa de la seva infantesa.
Bibliografia:
Huisman-Perrin, Emmanuelle, La mort explicada a la meva filla, 2003, Editorial Empúries ISBN: 8475965377, Barcelona
JOVER,Susana. ¿Qué significan la muerte y el morir para el niño?.Rol – Revista de Enfermeria, año 2, vol: 19. Barcelona.
KÜBLER-ROSS, Elisabeth. Carta a un niño. Barcelona: Luciérnaga, 1991.
MÈLICH, Joan Carles i POCH, Concepció. “La necessitat d’una Pedagogia de la Mort a l’Escola”, Rev. Perspectiva Escolar, núm. 188 Oct. 1994, pàgs. 46-51. Barcelona: Associación de meastros Rosa Sensat, 1994
PLAXATS, Maria Antònia. “Per a una pedagogia del dol – Necessitat d’elaborar el dol davant una pèrdua”-. Diario de la Escuela de Verano de la Asociación de Maestros Rosa Sensat – Barcelona: Julio 1994.
PLAXATS, Maria Antònia i POCH, Concepció. “Els infants també parlen de la pèrdua, el sofriment i la mort”. Revista Infància -Educar de 0 a 6 anys, num. 104, Set-Oct. 1998, pàg. 33-37. Barcelona: Asociación de Mestres Rosa Sensat, 1998.
PLAXATS, Maria Antònia i POCH, Concepció. “Hablar de la pérdida, el sufrimiento, la muerte”. Revista Infancia-Educar de 0 a 6 años-, num. 58, Nov-Dic 1999, pàgs. 36-39. Barcelona: Asociación de Maestros Rosa Sensat, 1999.
POCH, Concepció. De la Vida i de la Mort. Reflexions i propostes per a educadors i pares. Barcelona: Claret, 1996.

“Un Nadal com cal”

  Els propers dijous 13 i dijous 19 de desembre els nens i nenes d’infantil aniran al teatre Tantarantana a veure l’espectacle “Un Nadal com cal”.

Dijous 13 hi anirà P3 A B i C i P4 C i P5 B.
Dimecres 19 a les 11, la tornada serà de 13 a 13.15h, hi aniran P4 A, P4 B, P5 A i P5 C.

Serà una sortida de matí i per tant tornaran a l’escola per dinar. Com altres vegades els nens i nenes hauran d’anar esmorzats de casa i amb el xandall de l’escola posat.

Ah!! Han de ser puntuals doncs l’obra comença a les 9.45h en el cas de dijous 13. 

(11/12/2007) FEAC E. Infantil Acollir amb bon humor

	Acollir amb bon humor TEXT DEL BUTLLETÍ
El pròxim dia 11 de desembre 2007 tindrà lloc la segona trobada de la FEAC. El tema proposat és: “Acollir amb bon humor”
Qüestions per al diàleg: 1. La felicitat és un sentiment, un estat d’ànim influït per les emocions. Quines emocions ens fan sentir més feliços? 2. L’humor, la fantasia, la màgia, l’encanteri… transmeten emocions positives. Sabem trobar i provocar moments de bon humor a casa? I a l’escola? 3. L’humor i la fantasia tenen el poder de crear ambients feliços i de benestar i poden esdevenir una bona ajuda per facilitar la superació de dificultats i transformar estats d’ànim negatius en positius. Provoquem o creem situacions de fantasia o “simulacions” amb els nostres infants?
Bibliografia:
- Els secrets de la felicitat. Sebastià Serrano, Ara Llibres, Badalona 2006- PUIG, A. TORRALBA, F. (2006) La felicitat. Barcelona: Proa. - Bronfenbrenner, U. “Contextos de crianza del niño. Problemas y Prospectiva. Infancia y aprendizaje, 1985, 29, 45-55. – Lautrey, J.”Clase social, medio familiar e inteligencia” Madrid, Visor,1985. - Bandura, A. “Teoría del aprendizaje social” Espasa-Calpe. Madrid, 1982. – Curwin, R.L. y Mendler, A.N. “La disciplina en clase”. Narcea. Madrid, 1983.

Manca d’atenció: Hiperactiu?

	Manca d’atenció: Hiperactiu?
Segur que heu sentit a parlar darrerament molt d’aquesta paraula, i sincerament crec que en sentirem a parlar molt en temps propers. Tot el que escric a partir d’ara és només una opinió i ho transcric sota el més humil dels punts de vista. El TDAH són les sigles per definir el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat encara que habitualment van molt lligades. Quan dic que en sentirem a parlar molt, és per que darrerament sembla que han augmentat els casos diagnosticats sobretot en l’àmbit urbà i sembla que diferents grups han trobat un filó per fer negoci uns, i altres per diagnosticar i encasellar possibles altres patologies més difícils de detectar i de tractar. Ara mateix us faré cinc cèntims de què vull dir quan parlo de negoci, però abans deixeu-me dir que cada cop hi ha sospites més que provades que un tant per cent elevat de diagnòstics d’hiperactivitat són el que anomenem falssos positius, és a dir nens que han estat diagnosticats com a hiperactius i en realitat no ho són, molts d’ells tractats farmacològicament. La farmacologia en infants per regular la manca d’atenció i la hiperactivitat es basa principalment en l’administració d’Estimulants del sistema nerviós central amb una substància activa anomenada “Metilfenidato” http://www.eutimia.com/psicofarmacos/psicoestimulantes/metilfenidato.htm i segurament el més conegut com a nom comercial és el “Ritalin”, “Rubifen” i “Concerta”. La indústria farmacèutica ha trobat un filó ja fa molt de temps en l’administració de fàrmacs amb aquest principi actiu en tot el continent americà “desenvolupat”. Als EEUU milers de nens són tractats des de finals dels vuitanta amb aquesta droga. Europa i, per inclusió Espanya i Catalunya, són un terreny poc trillat i una font de negoci important i no seré jo qui us parli de la voracitat d’aquest sector. Molts dels ja adolescents i post-adolescents tractats amb aquests fàrmacs són ara les víctimes d’aquests amb efectes secundaris irreversibles, cal dir que no tos els casos tenen aquest desenllaç i que segurament en molts era necessari un tractament però, era necessàriament aquest? Tot això ve a col·lació de que a un conegut meu fa quatre dies li han començat a fer un tractament al seu fill amb aquest fàrmac, després del diagnòstic dels educadors i del grup terapèutic d’un conegut hospital de Barcelona. El tutor del nen va comentar-li als pares que havia notat des de feia dues setmanes una millora substancial en el nen i això demostrava que aquest tractament era necessari i efectiu, llàstima que només fes dos dies que el nen prenia el fàrmac i en el que s’anomena dosis de control, és a dir una presa al dia amb efecte de 4 hores i fora de l’horari escolar… Ja transmetem molts dels nostres problemes als nostres fills i volem veure reflectides les nostres pròpies carències en el seu comportament, desitjo que siguem capaços de reflexionar i saber demanar una segona opinió, un segon diagnòstic i possibles alternatives.
Enllaços:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/medmaster/a682188-es.html http:/ /www.dsalud.com/numero84_5.htm http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2188152 http://www.pediatraldia.cl/ritalin.htm http://www.psiquiatria.com/articulos/adicciones/drogas/anfetaminas_y_extasis/29969/
Bibliografia:
Armstrong,T.: Síndrome de déficit de atención con o sin hiperactividad. Estrategias en el aula. Barcelona. Paidós. Ávila de Encio, C. y Polaino Lorente, A.: El Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad, en Niños Preescolares. Ávila de Encio, C. Cómo vivir con un niño hiperactivo. Madrid. Narcea Barkley, R.A.: Niños hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales. Buenos Aires. Paidós. Bauermeister, J.J.: Hiperactivo, Impulsivo, Distraído, ¿Me conoces? Guía acerca del Déficit Atencional para padres. Grupo Albor-Cohs Bornas, X., Servera, M. y Galván, M.R.: PEMPA: Programa de Mejora de la Reflexividad. Grupo ALBOR-COHS Brown, T.:Trastornos por Déficit de Atención y comorbilidades en niños, adolescentes y adultos.Masson, Barcelona FUNDACIÓN ADANA: Comportamiento y TDAH. Barcelona: Adana Fundación. Gallardo López, B.: Hijos Hiperactivos: Causas, Tratamiento, Test de Identificación. Ediciones CEAC. Barcelona. García Pérez, M.:ENFÓCATE: Programa de Entrenamiento en Focalización de la Atención.Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. García Pérez, M.:Rubén, el niño Hiperactivo. Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. García Pérez, M.:¡ Soy Hiperactivo ! ¿Qué puedo hacer?.Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. Gargallo López, B.: Hijos hiperactivos. Ed. CEAC Green, C., y Chee, K.: El niño muy movido o despistado. Ed. Médici Gutierrez, J.J., y otros: Guía básica sobre hiperactividad. Ed. Defensor del Menor en la Comunidad de Madrid. Madrid. Hallowell, E.M. y Ratey, J.J.: TDA: Controlando la hiperactividad. Cómo superar el déficit de atención con hiperactividad (ADHD) desde la infancia hasta la edad adulta. Paidós. Barcelona. Joselevich, E.: Síndrome de déficit de atención con o sin hiperactividad. AD/HD en niños, adolescentes y adultos. Buenos Aires. Paidós Lefa S. E.:Todo sobre el niño hiperactivo y cómo manejarlo, Editorial CIMS Miranda, A. y Santamaría, M.:Hiperactividad y Dificultades de Aprendizaje. Promolibro Miranda, A., Roselló, B., Soriano, M.Estudiantes con deficiencias atencionales. Ed. Promolibro Moreno, I.: Hiperactividad. Prevención, evaluación y tratamiento en la infancia. Ed. Pirámide. Madrid Mulas, F., y otros: Trastorno por déficit de atención e hiperactividad y epilepsia. Revista de Neurología, 39. Orjales Villar, I.:Déficit de Atención con Hiperactividad. Manual para padres y educadores. Ed. CEPE Madrid Orjales, I. y Polaino-Lorente, A.: Programas de intervención cognitivo-conductual para niños con déficit de atención con hiperactividad. Ed. CEPE. Madrid Orjales, I. y Polaino-Lorente, A.: Evaluación pediátrica de la eficacia terapéutica diferencial en el tratamiento de la hiperactividad infantil. Acta Pediátrica Española, 46. Orjales, I.:Programa de entrenamiento para descifrar instrucciones escritas. Indicado para niños y niñas impulsivos y con déficit de atención con hiperactividad/DDAH. Ed. CEPE. Madrid