Manca d’atenció: Hiperactiu?

	Manca d’atenció: Hiperactiu?
Segur que heu sentit a parlar darrerament molt d’aquesta paraula, i sincerament crec que en sentirem a parlar molt en temps propers. Tot el que escric a partir d’ara és només una opinió i ho transcric sota el més humil dels punts de vista. El TDAH són les sigles per definir el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat encara que habitualment van molt lligades. Quan dic que en sentirem a parlar molt, és per que darrerament sembla que han augmentat els casos diagnosticats sobretot en l’àmbit urbà i sembla que diferents grups han trobat un filó per fer negoci uns, i altres per diagnosticar i encasellar possibles altres patologies més difícils de detectar i de tractar. Ara mateix us faré cinc cèntims de què vull dir quan parlo de negoci, però abans deixeu-me dir que cada cop hi ha sospites més que provades que un tant per cent elevat de diagnòstics d’hiperactivitat són el que anomenem falssos positius, és a dir nens que han estat diagnosticats com a hiperactius i en realitat no ho són, molts d’ells tractats farmacològicament. La farmacologia en infants per regular la manca d’atenció i la hiperactivitat es basa principalment en l’administració d’Estimulants del sistema nerviós central amb una substància activa anomenada “Metilfenidato” http://www.eutimia.com/psicofarmacos/psicoestimulantes/metilfenidato.htm i segurament el més conegut com a nom comercial és el “Ritalin”, “Rubifen” i “Concerta”. La indústria farmacèutica ha trobat un filó ja fa molt de temps en l’administració de fàrmacs amb aquest principi actiu en tot el continent americà “desenvolupat”. Als EEUU milers de nens són tractats des de finals dels vuitanta amb aquesta droga. Europa i, per inclusió Espanya i Catalunya, són un terreny poc trillat i una font de negoci important i no seré jo qui us parli de la voracitat d’aquest sector. Molts dels ja adolescents i post-adolescents tractats amb aquests fàrmacs són ara les víctimes d’aquests amb efectes secundaris irreversibles, cal dir que no tos els casos tenen aquest desenllaç i que segurament en molts era necessari un tractament però, era necessàriament aquest? Tot això ve a col·lació de que a un conegut meu fa quatre dies li han començat a fer un tractament al seu fill amb aquest fàrmac, després del diagnòstic dels educadors i del grup terapèutic d’un conegut hospital de Barcelona. El tutor del nen va comentar-li als pares que havia notat des de feia dues setmanes una millora substancial en el nen i això demostrava que aquest tractament era necessari i efectiu, llàstima que només fes dos dies que el nen prenia el fàrmac i en el que s’anomena dosis de control, és a dir una presa al dia amb efecte de 4 hores i fora de l’horari escolar… Ja transmetem molts dels nostres problemes als nostres fills i volem veure reflectides les nostres pròpies carències en el seu comportament, desitjo que siguem capaços de reflexionar i saber demanar una segona opinió, un segon diagnòstic i possibles alternatives.
Enllaços:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/medmaster/a682188-es.html http:/ /www.dsalud.com/numero84_5.htm http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2188152 http://www.pediatraldia.cl/ritalin.htm http://www.psiquiatria.com/articulos/adicciones/drogas/anfetaminas_y_extasis/29969/
Bibliografia:
Armstrong,T.: Síndrome de déficit de atención con o sin hiperactividad. Estrategias en el aula. Barcelona. Paidós. Ávila de Encio, C. y Polaino Lorente, A.: El Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad, en Niños Preescolares. Ávila de Encio, C. Cómo vivir con un niño hiperactivo. Madrid. Narcea Barkley, R.A.: Niños hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales. Buenos Aires. Paidós. Bauermeister, J.J.: Hiperactivo, Impulsivo, Distraído, ¿Me conoces? Guía acerca del Déficit Atencional para padres. Grupo Albor-Cohs Bornas, X., Servera, M. y Galván, M.R.: PEMPA: Programa de Mejora de la Reflexividad. Grupo ALBOR-COHS Brown, T.:Trastornos por Déficit de Atención y comorbilidades en niños, adolescentes y adultos.Masson, Barcelona FUNDACIÓN ADANA: Comportamiento y TDAH. Barcelona: Adana Fundación. Gallardo López, B.: Hijos Hiperactivos: Causas, Tratamiento, Test de Identificación. Ediciones CEAC. Barcelona. García Pérez, M.:ENFÓCATE: Programa de Entrenamiento en Focalización de la Atención.Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. García Pérez, M.:Rubén, el niño Hiperactivo. Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. García Pérez, M.:¡ Soy Hiperactivo ! ¿Qué puedo hacer?.Grupo ALBOR-COHS. Madrid-Bilbao. Gargallo López, B.: Hijos hiperactivos. Ed. CEAC Green, C., y Chee, K.: El niño muy movido o despistado. Ed. Médici Gutierrez, J.J., y otros: Guía básica sobre hiperactividad. Ed. Defensor del Menor en la Comunidad de Madrid. Madrid. Hallowell, E.M. y Ratey, J.J.: TDA: Controlando la hiperactividad. Cómo superar el déficit de atención con hiperactividad (ADHD) desde la infancia hasta la edad adulta. Paidós. Barcelona. Joselevich, E.: Síndrome de déficit de atención con o sin hiperactividad. AD/HD en niños, adolescentes y adultos. Buenos Aires. Paidós Lefa S. E.:Todo sobre el niño hiperactivo y cómo manejarlo, Editorial CIMS Miranda, A. y Santamaría, M.:Hiperactividad y Dificultades de Aprendizaje. Promolibro Miranda, A., Roselló, B., Soriano, M.Estudiantes con deficiencias atencionales. Ed. Promolibro Moreno, I.: Hiperactividad. Prevención, evaluación y tratamiento en la infancia. Ed. Pirámide. Madrid Mulas, F., y otros: Trastorno por déficit de atención e hiperactividad y epilepsia. Revista de Neurología, 39. Orjales Villar, I.:Déficit de Atención con Hiperactividad. Manual para padres y educadores. Ed. CEPE Madrid Orjales, I. y Polaino-Lorente, A.: Programas de intervención cognitivo-conductual para niños con déficit de atención con hiperactividad. Ed. CEPE. Madrid Orjales, I. y Polaino-Lorente, A.: Evaluación pediátrica de la eficacia terapéutica diferencial en el tratamiento de la hiperactividad infantil. Acta Pediátrica Española, 46. Orjales, I.:Programa de entrenamiento para descifrar instrucciones escritas. Indicado para niños y niñas impulsivos y con déficit de atención con hiperactividad/DDAH. Ed. CEPE. Madrid