“Som la barreja de molts ingredients com la recepta d’un mestre cuiner, tots amb el nostre toc original ,”granets” de sucre i “granets” de sal….. mira dins teu a veure que hi veus!!.”
Segur que molts heu reconegut aquesta frase oi?, segur que molts l’heu cantat repetidament amb els vostres fills al cotxe, a casa o en qualsevol altre lloc. Pels que no ho sabeu, és una cançó del Club Super3.
Particularment aquesta cançó em posa de molt bon rotllo, i a més m’ha permès deixar de sentir per un temps el “Ni una sola palabra” de la Paulina Rubio o de prendre’m cafès amb sal amb “la Oreja de Van Gogh”.
Ara que aquest any escolar està a punt d’acabar i que, com l’anterior, per a mi també tindrà una melodia que m’ajudarà a ubicar-ho en el temps, m’agradaria fer algunes reflexions.
Primer de tot treure’m el barret davant de tots aquells membres de la comunitat educativa d’Educació Infantil que amb el seu toc original i posant el seu granet dia rera dia han ajudat a avançar un pas més en la vida dels nostres petits més petits .
Si miro dins teu el que veig és que:
-
A pesar de que fas cara cansada sempre has tingut la porta i l’orella oberta i has tingut una paraula dolça per la seva orelleta,
-
Veig que t’has implica’t en tot (FEAC, TEATRE, ESPORTS, etc. i t’has preocupat per tots, com t’ho fas per arribar a tot arreu?,
-
Veig que el teu taller d’emocions funciona,
-
Veig que passes la nit en vetlla per que ells tinguin unes colònies plenes de il·lusions,
-
Veig com has fet un Nadal emocionant,
-
Veig que has fet un carnaval ple de disbauxa i t’has atrevit a posar-te aquella perruca (tinc fotos de quasi tots J…)
-
Veig que els més petits estan en bones mans
-
veig que has fet tot això i més sense tot el recolzament que de vegades seria necessari i això també ho veig.
Tots sou súpers tots sou grans: Moltes Gràcies a tots!!!!!!!!!!!!
Com això també ho veig, el que veig quant miro al teu voltant i parlant amb altres pares és que tots compartim un conjunt de neguits i de dubtes sobre el funcionament de l’escola a nivell general i a nivell d’Educació Infantil.
Alguns d’aquest neguits es basen principalment en:
-
AMPA qui la forma?, què fa?, on és? , com funciona?:
- Les circulars Internes i els canals de distribució.
-
Comunicació: Millorar els canals de comunicació Escola – Pares
-
Incidències en les portes d’accés E.Infantil: Millorar la seguretat i control.
Sincerament crec que cal que ens moguem per donar solució a aquest temes, si l’escola ara mateix no pot donar resposta a aquest neguits, em de ser els pares qui aportem el nostre gra de sorra.
Per que això sigui possible són necessàries dues coses :
1 Que els pares amb inquietuds ens posem d’acord (és igual que siguem 5 de 250)
2. Que l’escola faci un exercici d’obertura i permeti als pares col·laborar per a que aquestes mancances siguin tractades en la seva justa mesura.
Què pot fer l’escola, què podem aportar els pares ?
Al igual que hi ha una reunió d’inici de curs que hi hagi una reunió de final de curs, on s’exposin les línies d’actuació del curs vinent, i veure fins on l’escola pot arribar i fins on els pares podem donar un cop de mà per omplir els buits de l’escola:
-
participar en els canals de comunicació (Tríptics, murals, Web’s, blocs, etc.)
-
participar a millorar les circulars i els canals de distribució.
-
voluntaris per informar als pares nous vinguts de (p3) i als que no són nou vinguts però més despistats, a les reunions d’inici de curs
-
Aportar idees per millorar l’escola de pares (Potenciar la FEAC, la possibilitat de portar especialistes per xerrades, etc.)
Això només són quatre idees, i vosaltres que en penseu?
Com he dit al principi tenim un tresor que són els professionals d’Educació Infantil d’aquesta escola que tenen cura dels nostres tresors més preuats , i ho dic de cor, però cal que tinguem cura d’ells, per això ens toca respondre a nosaltres no ho creieu?
M´han encantat els punts de l´apartat:si miro dins teu…Estic emocionada perque m´he adonat que hi ha gent sensible i reflexa el mateix que jo penso.Crec que diu molt de la feina que no es veu, que és molta;però ,la veritat,és una feina que has d´estar al dia, ser molt constant i que ha d´agradar molt.
Quan els nostres peques diuen: li direm a la…,quan els renyem o hi ha algun conflicte a casa ,m´encanta perque ens adonem lo important que és la figura del referent a l´escola (mestra/e). A casa també,donem sempre les gràcies al tresor de professionals, perque sempre t´escolten i fan el que estigui a les seves mans per ajudar als nens i pares.Mai tens un no com a resposta.Encara no ha acabat el curs i m´agafa nostalgia.
GRACIES A TOTS !!!!!!!!!!!!!!!
Comentari per CARME ROCA — Dimecres 21 Maig, 2008 @ 8:59 pm |