Carme Roca ens aporta aquest text sobre autonomia de l’infant:
Quan parlem d’autonomia de l´infant, ho fem com a infants competents des de que neixen. Hem de respectar-los perquè ells són els protagonistes del seu desenvolupament,o sigui, és l´infant qui fa i aprén les coses. Si s´afavoreix aquesta actitud, seran nens curiosos, actius i respectuosos( ja que l´adult l´ha tractat com a tal).
Hi ha 4 principis, que són la base de la autonomia i respecte envers als nens:
PRIMER: Valor de l’activitat autònoma
És la que el nen porta des de que neix, perquè la porta ell. Respecte per a la llibertat dels moviments és el mateix que autonomía motriu.
Es basa en la pròpia iniciativa del nen; això li proporciona un plaer i una experiència en el que ell fa per a ell mateix.
Ex: fem que…
Donem-li… —— NO —— deixem fer perque tingui
autonomía
Cadascú té un moment diferent de desenvolupament . Per tant, hem de respectar el temps de l´evolució de l´infant que no és el nostre!
El nen es manifesta amb els moviments i els gests i, per això, no hem de forçar-lo a cap posició, o sigui, ho ha de fer per sí sol.
Si avancem posicions i li falta maduresa, només creem dependència de l´adult en coses que no calen.
SEGON : Relació afectiva amb l´adult dins d´un marc institucional
És important donar estabilitat i regularitat dona seguretat a l´infant. Ha de sentir que hi ha una persona referent que li dona confiança. Cada infant té una vida diferent i ho hem de tenir en compte a l´hora de respondre´l.
L´adult també, ha de tenir confiança en l´infant.
És important creure en el que fem i transmetreu a l´infant perquè se senti segur.
TERCER: Valor del quotidià
És el moment en el que el nen pren consciència d´ell mateix i, això, és important del valor que té ell com a persona. S´han d´acceptar com són i passa per dues fases:
a) Llenguatge corporal de l´educadora: com el mirem, parlem, toquem, agafem,… ( depenent d´això es senten més segurs o més insegurs ). Sempre hem d´estar pendents del nen al que ens dirigim . Millor demanar-li les coses abans de fer-les (ex: puc posar-te la bata?) i convidar-lo. Hem de prevenir l´acció explicant-li abans el que anem a fer.
Tot això, és el fil conductor de la seva autonomía i no cal exigir.
b) On ha arribat? : Hem de tenir molt de compte del que parlem davant d´un nen i com ho fem. Hem d´escoltar-lo quan ens demani alguna cosa, ja que moltes vegades, no responem al nen del que està passant ( no ploris, no passa res ).
Tots els nens han d´estar vistos i, aquells que passen de llarg, que no fan soroll, que et criden l´atenció amb altres coses, perque tots volen ser importants i cadascú té un valor.
QUART: Importància del benestar físic
És un espai que no és el seu. Si es compleixen els 3 principis anteriors, té el que necessita per a desenvolupar-se; per tant, es compleix aquest últim principi.
El nen ha de tenir les necessitats bàsiques cobertes perquè pugui desenvolupar-se amb salut. S´ha d´intentar respectar al nen perquè pugui fer les coses amb plaer.
AUTONOMÍA A L´HORA DE MENJAR
- Posició agradable
- Que es pugui seure sol
- Que pugui començar a fer servir la cullera (sempre dues culleres per a no haver de treure-li la seva)
- Prevenir el que anirem a fer
- Sol.licitar la seva participació, no imposar-la ( en tens ganes? i, no és que ja ets gran!…)
- Donar-li temps
- Estar atents a les senyals del nen (si fa alguna cosa, perquè?)
- Mobiliari adequat i estris a mida.
AUTONOMÍA EN EL MOMENT DEL CANVI
- Organitzar els moments conflictius; per exemple: si baixa l´activitat canviar de proposta
- Preveure el que pot passar per a proposar coses diferents ( nens que peguen, que tenen son, ploren,…)
- És un moment de relació i afecte
- Saber intervenir per a que participi de mica en mica
L’APPEC i la FECC organitzen conjuntament les Jornades per a educadors estiu 2008 a Barcelona i Girona.
