Ahir, 3 de juny, va tenir lloc la darrera trobada de la FEAC d’aquest curs. Aquesta vegada va consistir en un Cine-Fòrum i posteriorment un pica-pica.
La pel·licula que vàrem poder veure va ser JUNO premiada amb els “Spirits Awards”, la versió de l’Oscar de la comunitat independent del cinema, a continuació us detallem la fitxa artística de la mateixa per a aquells que no la conegueu:
Título:Juno
Título original: Juno
País: USA
Estreno en USA: 05/12/2007
Estreno en España: 01/02/2008
Lanzamiento en DVD (alquiler): 04/06/2008
Estreno en DVD (venta): 27/08/2008
Productora: Fox Searchlight Pictures
Director: Jason Reitman
Guión: Jason Reitman
Reparto: Ellen Page, Michael Cera, Allison Janney, JK Simmons, Olivia Thirlby, Jason Bateman, Jennifer Garner
Sinopsis:
Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista…
La pel·lícula està plena de personatges molt ben definits, amb un guió àgil, còmic i intel·ligent. El plantejament inicial no amaga la serietat del tema, les prematures relacions sexuals i la responsabilitat d’acceptar i assumir els actes que fem, tot vist des d’un punt de vista intel·ligent, on l’amor, el compromis, el respecte i la llibertat floreixen de mans d’uns actors en estat de gràcia. Una pel·lícula positiva, potser massa i tot, que ens sembla més faula que realitat però que acaba agradant encara que no ho vulguis.
Tot això ens serveix per poder parlar de la relació pares i fills, adolescents en aquest cas, en el marc de l’educació en valors.
