Ahir, 3 de juny, va tenir lloc la darrera trobada de la FEAC d’aquest curs. Aquesta vegada va consistir en un Cine-Fòrum i posteriorment un pica-pica.
La pel·licula que vàrem poder veure va ser JUNO premiada amb els “Spirits Awards”, la versió de l’Oscar de la comunitat independent del cinema, a continuació us detallem la fitxa artística de la mateixa per a aquells que no la conegueu:
Título:Juno
Título original: Juno
País: USA
Estreno en USA: 05/12/2007
Estreno en España: 01/02/2008
Lanzamiento en DVD (alquiler): 04/06/2008
Estreno en DVD (venta): 27/08/2008
Productora: Fox Searchlight Pictures
Director: Jason Reitman
Guión: Jason Reitman
Reparto: Ellen Page, Michael Cera, Allison Janney, JK Simmons, Olivia Thirlby, Jason Bateman, Jennifer Garner
Sinopsis:
Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista…
La pel·lícula està plena de personatges molt ben definits, amb un guió àgil, còmic i intel·ligent. El plantejament inicial no amaga la serietat del tema, les prematures relacions sexuals i la responsabilitat d’acceptar i assumir els actes que fem, tot vist des d’un punt de vista intel·ligent, on l’amor, el compromis, el respecte i la llibertat floreixen de mans d’uns actors en estat de gràcia. Una pel·lícula positiva, potser massa i tot, que ens sembla més faula que realitat però que acaba agradant encara que no ho vulguis.
Tot això ens serveix per poder parlar de la relació pares i fills, adolescents en aquest cas, en el marc de l’educació en valors.
Personalment, em va servir per a reflexionar sobre lo important que és educar a un fill “petit”, perque quan es faci gran poder recollir aquells valors que els hi hagim pogut transmetre. Em vaig fer un tip de plorar i, penso que tots hauriem de tenir en compte la resposta tan serena d´aquells pares en una situació tan complexa. Gràcies al FEAC per donar-nos la oportunitat de veure-la.
Per cert, el pica-pica estava molt bo.
Ojalà que l´any que ve tinguin més participació. Us ho mereixeu!!!!!!
Comentari per CARME ROCA — Dijous 5 Juny, 2008 @ 9:12 am
| Respondre
Personalment, em va servir per a reflexionar sobre lo important que és educar a un fill “petit”, perque quan es faci gran poder recollir aquells valors que els hi hagim pogut transmetre. Em vaig fer un tip de plorar i, penso que tots hauriem de tenir en compte la resposta tan serena d´aquells pares en una situació tan complexa. Gràcies al FEAC per donar-nos la oportunitat de veure-la.
Per cert, el pica-pica estava molt bo.
Ojalà que l´any que ve tinguin més participació. Us ho mereixeu!!!!!!
Comentari per CARME ROCA — Dijous 5 Juny, 2008 @ 9:12 am |