Dia dels Drets Humans

   El 10 de desembre de 1948, enguany fa seixanta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des de llavors es conmemora cada 10 de desembre, el Dia Internacional dels Drets Humans.

Malgrat que sovint sentim afirmar el contrari aquesta declaració és universal perquè va ser fruit del consens de la majoria dels estats membres de Nacions Unides en aquell moment.

Encara avui, seixanta anys després, milions de persones del planeta encara no gaudeixen dels drets més elementals.

Per commemorar el Dia del la Declaració Universal dels Drets Humans la Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat i el Col·legi d’Advocats de Barcelona han presentat la “Caravana dels Drets Humans”, una mostra itinerant que ha recorregut més de 20 ciutats de tot l’Estat, i que el dia que es celebra seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans estarà a Barcelona per tal que els ciutadans coneguin la situació dels drets humans tant a nivell internacional, estatal així com la situació de les persones immigrades, de les persones que pateixen maltractaments i d’altres col·lectius que veuen vulnerats els seus drets. Aquesta exposició ja ha rebut gairebé més de 80.000 visites.

La Caravana s’ha inaugurat a la Plaça Universitat de Barcelona amb personalitats del món de la justícia, la política, la cultura i l’esport que han llegit simultàniament l’articulat de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Caravana estarà oberta al públic fins al 15 de desembre,  de 10 a 14h i de 17 a 20h, a excepció del diumenge, que es podrà visitar de 10 a 20h. L’entrada és gratuïta.

^{NOTA: Informació estreta de la web de la Generalitat de Catalunya.}

FEAC 2008- 2009

Sembla que ja tenim dates per a les trobades de la FEAC d’enguany:

- 17 de novembre de 2008

- 10 de febrer de 2009

- 21 d’abril de 2009

- 8 de juny de 2009

Segons comunica l’escola el proper dia 22 d’octubre de 2008 hi haurà una conferència dins del marc de la FEAC sota el titol “L’alimentació en els infants” adreçada als pares i mares d’educació infantil i cicle inicial de primària.

Jornades per a educadors estiu 2008

L’APPEC i la FECC organitzen conjuntament les Jornades per a educadors estiu 2008 a Barcelona i Girona.

Tindran lloc a Barcelona del 1 al 4 de juliol ambdós inclosos i a Girona del 30 de juny al 3 de juliol ambos també inclosos amb horari de matí de 9:30 a 14:00

Segons informa la Web de Escola Cristiana les jornades oferiran Ponències, seminaris, tallers, etc. quatre matins de formació, diàleg i intercanvi

A títol personal en complau veure que una de les ponències d’enguany parlarà dels blocs com a eina de cohesió de les trobades FEAC, en certa manera aquest bloc ha estat un intent particular per portar a terme aquesta tasca.

A la següent adreça podreu trobar el programa: http://www2.escolacristiana.org/educadors/seminarisB.html

Més informació a l’adreça: http://www.escolacristiana.org/

Cloenda FEAC

Hola a tots,

Ahir, 3 de juny, va tenir lloc la darrera trobada de la FEAC d’aquest curs. Aquesta vegada va consistir en un Cine-Fòrum i posteriorment un pica-pica.

La pel·licula que vàrem poder veure va ser JUNO premiada amb els “Spirits Awards”, la versió de l’Oscar de la comunitat independent del cinema, a continuació us detallem la fitxa artística de la mateixa per a aquells que no la conegueu:

Título: Juno

Título original: Juno

País: USA

Estreno en USA: 05/12/2007

Estreno en España: 01/02/2008

Lanzamiento en DVD (alquiler): 04/06/2008

Estreno en DVD (venta): 27/08/2008

Productora: Fox Searchlight Pictures

Director: Jason Reitman

Guión: Jason Reitman

Reparto: Ellen Page, Michael Cera, Allison Janney, JK Simmons, Olivia Thirlby, Jason Bateman, Jennifer Garner

Sinopsis:

Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista…

La pel·lícula està plena de personatges molt ben definits, amb un guió àgil, còmic i intel·ligent. El plantejament inicial no amaga la serietat del tema, les prematures relacions sexuals i la responsabilitat d’acceptar i assumir els actes que fem, tot vist des d’un punt de vista intel·ligent, on l’amor, el compromis, el respecte i la llibertat floreixen de mans d’uns actors en estat de gràcia. Una pel·lícula positiva, potser massa i tot, que ens sembla més faula que realitat però que acaba agradant encara que no ho vulguis.

Tot això ens serveix per poder parlar de la relació pares i fills, adolescents en aquest cas, en el marc de l’educació en valors.

I a tu que et va semblar?

Aquí teniu un tastet:

(21/02/2008) Els límits com a referents

Qüestions per al diàleg

1.- Els adults tenim tendència a pensar i a actuar com si els límits haguessin de ser viscuts pels infants com una “mala passada”, com una imposició arbitrària, com una mera repressió dels seus desigs. Podem trobar exemples que ens indiquin que poden ser viscuts diferentment, com una referència que ajuda a orientar-se i saber com comportar-se?

2.- Els infants, entre tot el que han d’aprendre, han d’anar adquirint la capacitat de diferenciar el que està bé del que està malament, allò que està admès d’allò que no ho està, allò que és perillós del que no ho és… ¿Ho poden fer sense uns límits i unes pautes clares, explícites i repetides amb constància?

3.- És evident que, a vegades, els límits generen enfrontament i frustració: conflicte. Per educar, cal evitar el conflicte? La frustració és negativa en el procés de maduració de la persona o té efectes beneficiosos? Quins?

TEXT DEL BULLETÍ

Bibliografia:

SAMALIN, NANCY, (1997) Con el cariño no basta. Ed. Medici.

CELA, JAUME i PALOU, JULI (2000) “Sobre alguns drets dels reis i de les reines de la casa”, a Perspectiva Escolar, n. 246, juny de 2000

“Valors per a la convivència/Valores para la convivencia” (E. Pujol, Parramón),

Límites a los niños, ¿Cuándo y cómo?”(C. Nitsch, Medici),

Si pregunta per la mort? Parlem

A la darrera trobada de la FEAC que curiosament hauria d’haver tractat sobre l’humor, l’alegria i la felicitat, el tema de debat es va centrar, entre altres, en el fet de com respondre a la pregunta de la mort per part dels nostres fills.
Las darreres generacions tenim en la mort un concepte tabú, evidentment no és un tema del que agradi parlar, però si que l’herència socio-cultural que hem rebut no ens ha permès en molts casos incorporar-la realment com el que és, un fet més de la pròpia vida tant natural com pot ésser el fet de néixer.
Entenem la mort de dues maneres: la primera és la mort dels altres, d’aquells no propers, la mort televisiva, la mort d’aquells que no coneixem, com quelcom aliè, que hem incorporat a la nostra vida quotidiana, com un fet estadístic compartint espai amb els esports o el pronòstic del temps. la segona, la mort, la dels propers, esperada o inesperada, per procés natural o traumàtic, viscuda a la nostra infància moltes vegades com quelcom puntual, llunyà i de la qual ens van parlar poc o gens i que no vam acabar d’entendre, restant moltes vegades el record del fet traumàtic més que el record de la pròpia persona.
A mesura que ens anem fent adults l’anem incorporant dins la nostra realitat intentant quedar-nos amb el record perdurable de la persona finida, però molts cops aquella herència ens fa passar de puntetes i el record es perd en l’oblit de la quotidianitat o de la pròpia por a recordar.
Potser per això, s’ens fa tant difícil o ens fa recança parlar-ho amb els nostres fills.
Com explicar-ho?
Moltes vegades intentem evitar parlar de la mort davant seu, o intentem esquivar les seves preguntes, aquesta actitud crea encara més confusió i el que imaginen és pitjor que la realitat.
Sigui una mort propera o no o per simple curiositat es pot explicar que totes les persones es moren que després no hi ha patiment, que podem estar tristos de tant en quant perquè la trobem a faltar però que sempre estarà amb nosaltres mentre estigui present en el nostre record.
Davant d’una mort és possible que reaccioni com si no li importés, semblant una actitud insensible, dependrà de l’edat del nen però realment no és així, simplement és la mateixa fase que passem els adults, la de la negació, cal donar-li temps i ser respectuosos per assimilar la nova situació.
En tot cas, cal ser sincers i no amagar la realitat amb el pretext de protegir-los, cal ser pacients i adequar-nos a les seves preguntes en cada etapa de la seva infantesa.
Bibliografia:
Huisman-Perrin, Emmanuelle, La mort explicada a la meva filla, 2003, Editorial Empúries ISBN: 8475965377, Barcelona
JOVER,Susana. ¿Qué significan la muerte y el morir para el niño?.Rol – Revista de Enfermeria, año 2, vol: 19. Barcelona.
KÜBLER-ROSS, Elisabeth. Carta a un niño. Barcelona: Luciérnaga, 1991.
MÈLICH, Joan Carles i POCH, Concepció. “La necessitat d’una Pedagogia de la Mort a l’Escola”, Rev. Perspectiva Escolar, núm. 188 Oct. 1994, pàgs. 46-51. Barcelona: Associación de meastros Rosa Sensat, 1994
PLAXATS, Maria Antònia. “Per a una pedagogia del dol – Necessitat d’elaborar el dol davant una pèrdua”-. Diario de la Escuela de Verano de la Asociación de Maestros Rosa Sensat – Barcelona: Julio 1994.
PLAXATS, Maria Antònia i POCH, Concepció. “Els infants també parlen de la pèrdua, el sofriment i la mort”. Revista Infància -Educar de 0 a 6 anys, num. 104, Set-Oct. 1998, pàg. 33-37. Barcelona: Asociación de Mestres Rosa Sensat, 1998.
PLAXATS, Maria Antònia i POCH, Concepció. “Hablar de la pérdida, el sufrimiento, la muerte”. Revista Infancia-Educar de 0 a 6 años-, num. 58, Nov-Dic 1999, pàgs. 36-39. Barcelona: Asociación de Maestros Rosa Sensat, 1999.
POCH, Concepció. De la Vida i de la Mort. Reflexions i propostes per a educadors i pares. Barcelona: Claret, 1996.

(11/12/2007) FEAC E. Infantil Acollir amb bon humor

	Acollir amb bon humor TEXT DEL BUTLLETÍ
El pròxim dia 11 de desembre 2007 tindrà lloc la segona trobada de la FEAC. El tema proposat és: “Acollir amb bon humor”
Qüestions per al diàleg: 1. La felicitat és un sentiment, un estat d’ànim influït per les emocions. Quines emocions ens fan sentir més feliços? 2. L’humor, la fantasia, la màgia, l’encanteri… transmeten emocions positives. Sabem trobar i provocar moments de bon humor a casa? I a l’escola? 3. L’humor i la fantasia tenen el poder de crear ambients feliços i de benestar i poden esdevenir una bona ajuda per facilitar la superació de dificultats i transformar estats d’ànim negatius en positius. Provoquem o creem situacions de fantasia o “simulacions” amb els nostres infants?
Bibliografia:
- Els secrets de la felicitat. Sebastià Serrano, Ara Llibres, Badalona 2006- PUIG, A. TORRALBA, F. (2006) La felicitat. Barcelona: Proa. - Bronfenbrenner, U. “Contextos de crianza del niño. Problemas y Prospectiva. Infancia y aprendizaje, 1985, 29, 45-55. – Lautrey, J.”Clase social, medio familiar e inteligencia” Madrid, Visor,1985. - Bandura, A. “Teoría del aprendizaje social” Espasa-Calpe. Madrid, 1982. – Curwin, R.L. y Mendler, A.N. “La disciplina en clase”. Narcea. Madrid, 1983.

(19/10/2007) E.Infantil: Llegir i Escriure un procés

TEXT DEL BUTLLETÍ

La primera trobada d’engüany va tractar sobre els processos de lectura i escriptura: Qüestions per al diàleg 1. L’aprenentatge de la lectura és un dels primers aprenentatges escolars en què pares i mares projecten més expectatives i s’hi senten més involucrats. Quins sentiments predominen: il·lusió, confiança, alegria… o bé impaciència, nostàlgia, inseguretat…? 2. Cada criatura té el seu ritme d’aprenentatge. Ho acceptem o ens crea insatisfacció que els nostres fills no siguin els primers? 3. Els aprenentatges han de servir per augmentar la capacitat d’autonomia. Com podem acompanyar l’aprenentatge sense ofegar l’autonomia dels nostres fills i alumnes?

BIBLIOGRAFIA : CHAILLEY, JACQUES, Cómo fomentar los hábitos de lectura. Madrid: CEAC. PARMEGIANI, C. A., Lecturas, libros y bibliotecas para niños. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez LEWIS, C.S. La experiencia de leer. Barcelona: Alba. DOMAN, GLENN, Cómo enseñar a leer a su bebé. Madrid: Edad. SUÁREZ, ANDRÉS, Iniciación escolar a la escritura y la lectura. Madrid: Pirámide. SIERRA, JORDI, El fabuloso mundo de las letras. Madrid: SM. ALLER, CARLOS; TRIGO, JOSÉ MANUEL; CUENCA, CONCEPCIÓN, Y GARCÍA, OCTAVIA, Estrategias lectoras. Juegos que animan a leer. Alcoy: Marfil.